"Societat anònima" de Maria Patricio

Segons l’autora, «va escriure amb el pròposit de fer un esforç per trobar la bellesa en la quotidianitat, ser capaç de posar la lupa sobre altres vides, o moments propis plens de rutina, i veure-hi com en ells s’hi troben fonaments de vida, intensos i amb centelleigs de transcendència. Però no va ser un exercici líric; més un canvi de mirada. Una mirada al món amb uns altres ulls».

Patricio reconeix les seves influències literàries en Bertolt Brecht i León Felipe (en el cas d’aquest llibre); però d’alguna manera també Rilke, Espriu, Baudelaire i Leonard Cohen.