Segons l’autora, «va escriure amb el pròposit de fer un esforç per trobar la bellesa en la quotidianitat, ser capaç de posar la lupa sobre altres vides, o moments propis plens de rutina, i veure-hi com en ells s’hi troben fonaments de vida, intensos i amb centelleigs de transcendència. Però no va ser un exercici líric; més un canvi de mirada. Una mirada al món amb uns altres ulls».
Patricio reconeix les seves influències literàries en Bertolt Brecht i León Felipe (en el cas d’aquest llibre); però d’alguna manera també Rilke, Espriu, Baudelaire i Leonard Cohen.